Víctor González

Català
Castellano

Can Colomer: i l’aparcament pels veïns?

Víctor González
3–5 minutos

La construcció del nou barri de Can Colomer evidencia un problema pels veïns de tota la vida: molts més veïns i menys places d’aparcament al carrer. Què n’ha de fer l’Ajuntament?

Terrassa s’ha consolidat com la tercera ciutat en nombre d’habitants de Catalunya (232.676 el 2025 segons l’IDESCAT). Els 25 kilòmetres que la separen de Barcelona i la seva bona connectivitat (mitjançant autopistes i transport públic) la situen al mapa com una opció perfecte per poder viure a prop de Barcelona, però sense dependre-hi directament i amb un estil de vida molt més tranquil.

La ciutat egarenca ha viscut les últimes dècades un important -i exponencial- creixement gràcies a la immigració (espanyola durant el segle XX i estrangera durant el segle XXI). La ciutat s’ha hagut d’adaptar, no sempre amb encerts, als canvis demogràfics que la confirmen com una referència a la segona corona metropolitana de Barcelona.

Prova de tot plegat és el creixement residencial que viu la ciutat. Al nord-oest, entre el barri de Poble Nou-Zona Esportiva, la B-40 i la riera del Palau està projectat un nou barri residencial: Can Colomer. Segons els primers plans urbanístics (que daten de la dècada dels 2000) s’hi preveuen edificar prop de 30 parcel·les, la majoria d’ús residencial col·lectiu, però també estan previstos equipaments educatius i esportius i zones verdes. La crisi econòmica va paralitzar tots els projectes fins que, des de després de la pandèmia, s’ha donat un impuls important al projecte.

Tot i l’impacte positiu innegable que aportarà en un futur aquest projecte, mai plou a gust de tothom, i alguns dels veïns del barri veuen amb escepticisme l’arribada de nouvinguts al barri. Els residents plantegen un problema que les autoritats no han tingut en compte: la reducció d’espais d’aparcament al carrer pels veïns que no tenen pàrquing a casa, sobretot edificis de baixa densitat que van construir-se tot just la primera gran tongada d’immigració a Terrassa.

“Jo treballo de tarda: si vinc a les deu (del vespre) ja no tinc on deixar el cotxe”. És la situació que es troba la Laia, veïna de tota la vida del barri que veu com l’arribada de nous veïns no només no augmenta l’espai al carrer dedicat a l’aparcament, sinó que en els últims anys s’ha reduït.

Amb aquesta situació, què hauria de fer l’Ajuntament? La Laia té clara la solució: “haurien d’aprofitar que hi ha espai i fer un aparcament en condicions”. Ara mateix dels veïns, a banda de les places d’aparcament al carrer, utilitzen un descampat que en futur serà un altre edifici per aparcar: “hem fet una espècie de pàrquing, però això ens ho trauran”. Quan això passi, la problemàtica és clara: “no hi haurà espai suficient” per aparcar els cotxes.

Tot i que les noves edificacions estan dotades de pàrquings subterranis (alguns de doble planta), tal com ens relata la Laia, el problema no es soluciona: “No hi ha tantes places disponibles com cotxes a la unitat familiar. (…) moltes famílies no tenen només un cotxe: algunes en tenen un per cada membre de la família”. A més a més, segons va publicar Mon Terrassa recollint dades de dos dels edificis que s’hi estan construint, es detalla com de 258 pisos que s’hi construiran, s’habilitaràn 127 places d’aparcament de cotxe. Aquestes dades evidencien que l’espai dedicat a l’aparcament és del tot insuficient.

Les Administracions han promogut l’ús del transport públic com una alternativa al vehicle privat, sobretot en casos com el descrit. El problema pels veïns del Poble Nou i Can Colomer, és que el transport públic que se’ls ofereix, és insuficient: “només tenim un bus, té poques freqüències i funciona malament: o va tard o va massa aviat”, ens explica la Laia.

Hem estudiat el projecte constructiu més complet que està a l’abast públic, al web de la Diputació de Barcelona. Data dels primers anys dels 2000, quan es va començar a desenvolupar el projecte. A banda dels diferents equipaments previstos (residencials i públics) hi ha reservat un terreny que, en el moment de la redacció del document, encara no tenia un ús adjudicat, i que podria destinar-se a fer “l’aparcament en condicions” que plantegen els veïns.

Encara queden anys perquè el projecte immobiliari de Can Colomer estigui enllestit i canviï de forma substancial la realitat dels veïns de tota la vida: alguns aspectes a millor i d’altres a pitjor. El que esta clar és que tot i que la mirada està posada (i és normal) en tots els equipaments nous, ni l’Administració ni la societat podem deixar de banda als centenars de veïns que han aixecat un barri gràcies a les immigracions de la segona meitat del segle XX: mereixen que se’ls escolti i que l’Ajuntament atengui les seves necessitats.

Deja un comentario